EL VENT S’ENFORTIRÀ ALS DOS EXTREMS DEL PAÍS

                                                            Cal escriure per a conservar la memòria d’aquests temps,                                                           perquè no sabem com seran els temps que han de venir.

El vent s’enfortirà als dos extrems del país. Fa temps que aquesta frase, habitual a les cròniques meteorològiques, em ronda pel cap. Sóc de terra de vent i és, de totes les manifestacions climàtiques, la que més m’atabala: quan les ventades del Camp embullen el terme d’aquella manera tan violenta em costa, malgrat la diàfana claror que sol acompanyar-les, mantenir la calma. M’entesto a contraposar, al posat del temps, les prevencions que proveeix l’edat adulta però, si no m’hi aplico, el mal humor se m’escapa per tots els porus de la pell.

Fa temps que el vent s’ha enfortit als angles dels nostres termes i fa temps que tots vivim en un estat de perpetu mal humor. El que semblava una agradable brisa d’aire fresc que ajudaria a millorar el nostre ser social, s’ha transformat, progressivament, en una ventada udolant que no deixa que sentim res més que el que el vent crida. Som a mercè del vent i el mal humor, no volgut però socialitzat, s’ha enfondit a les bases mateixes de les nostres relacions comunes.

En els extrems del país és on el vent bufa més fort: eliminades les contencions i les proteccions –que hi eren, encara que no les veiéssim -, s’han eixamplat les oposicions, els convenciments i els màxims. Aquests extrems, cada dia més inflats, recullen amb ànsia i amplifiquen els aires irats i els retornen sense pausa, multiplicant-los gruixuts i omnipresents. El país, des dels extrems cap a endins, ha quedat exposat a la força de la ventada que tot s’ho endú i el mateix nucli ja trontolla.

Les posicions extremes, vacil·lants cap al ridícul de tan descarnades, s’emmirallen i es justifiquen i el país, de tant petit com és davant la ventada, s’està quedant als ossos, esquelètic, sense múscul que l’empari ni que en sostingui els moviments. Però què vol dir el país? Quin país? Quin de tots els nostres països, dins i fora de tots nosaltres? Potser quan parlem de país només volem parlar d’allò conegut i confortable, de la vibració inexplicable que ens permet sentir-nos còmodes amb aquells que tenim al costat. Sense grans explicacions jurídiques ni històriques, tenim el país a la llar, a la feina, a les sortides amb la colla, al veïnat i a l’espai comú dels carrers i les places. Tot això, ara, és al mig de l’huracà i sense defenses.

Perquè la ventada està desfent el ciment que ens unia per baix. Està desagregant les voluntats més pròximes, les que saludem al bar cada dia, les voluntats confortables i conegudes que no surten als telenotícies. Ens ha xuclat una espiral que vol obligar-nos dia a dia a fer les línies més fondes, cada dia amb el traç més gruixut i més negre per a distingir-lo del traç contrari. Enterbolits, ens allunyem cada vegada més del centre comú, d’allò que podem compartir i a partir del qual podríem construir.

Prou. Aturem-nos. Aturem-lo. És hora de plegar veles perquè el vent ens mana massa i ens obliga la direcció. Les veles no s’haurien d’haver inflat mai així, no així, no d’aquesta manera. És hora de replegar-se, de recular i de re-calcular. Tothom podem decidir de fer, activament, el que calgui perquè el vent es calmi. Podem alimentar-nos del parer de l’altre, fer un pas per a reduir la distància que sembla tan evident, veure què de nostre hi ha en l’altre, fer de l’altra part, també, la nostra part. Comprendre, tothom, que el vent és dins nostre i que hem de fer el necessari, l’impossible, perquè no hi arreli.

01-Elventsenfortira

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s