Santa Rita, lo que se da…

No em puc estar de fer la meva aportació al mar de porres que aquests dies circulen sobre el que passarà, demà diumenge 27, a l’assemblea de la CUP. M’interessa perquè la decisió de fer president Artur Mas (això és el que es decideix) vol dir posar l’organització antisistema entre l’espasa i la paret de manera contundent i pública aquesta vegada, participant notòriament en la realitat de les decisions reals que tenen conseqüències reals. No és el mateix que votar sí a mocions sobre el sexe dels àngels presentades als ajuntaments i als consells comarcals d’arreu . Vol dir fer Artur Mas president. Poca broma.

Perquè la tria es limita a un sí o un no. Es pot encaramelar amb mitges tintes i plans socials i argumentaris i votacions encadenades i tonelades de saliva gastades en assemblees. Però al final serà un no o un sí. Si és un no, anem a eleccions una altra vegada i Convergència carregarà els trastos a la CUP del procés descarrilat i tot això. Si és un sí, Artur Mas serà president, una altra vegada. Serà president i Santa Rita, lo que se da ya no se quita. El poder haurà tornat allà on diuen que ha de ser.

Jo no sóc de la CUP i, per tant, m’estalvio pensar la meva tria i les conseqüències de la meva tria. Però sí que vull fer una aposta en la porra: jo dic que votaran Mas president. El motiu? També en política, el cor acaba manant sempre més que el cap. Mirat des de fora, des d’un planeta a anys llum del nostre planeta, ningú entendria que una organització de les característiques de la CUP donés cap mena de suport a un polític de les característiques de Mas, menys encara si el suport implica fer-lo president. Però com que el cor mana més del que voldríem, sempre esperem que la nostra elecció tingui la capacitat de modificar la tria dels altres i que allò que per a nosaltres és sincerament essencial també es converteixi en essencial per aquells amb qui negociem. És un plantejament habitual en política. I habitualment surt malament.

Un cop Artur Mas sigui president, l’admirable natura d’anguila de Convergència tornarà a trobar-se com peix a l’aigua i encertarà la manera d’esquivar pactes i acords pre-investidura per fer la seva. La possibilitat que el futur govern Mas canviï les seves polítiques a partir de la influència de la CUP serà nul.la, a pesar dels pactes d’investidura previs. Per tal d’allargar la legislatura i, per tant, el poder, Mas buscarà acords puntuals amb qui convingui. Ho podrà fer perquè continuarà tenint la clau de la Generalitat, gràcies a la CUP. És el que es volia. Fi de la història.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Política catalana i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s