Nobel d’Economia: el diner i la felicitat

El tema d’avui és dels que m’interessen i al mateix temps dels que, per sort, no ha passat gens desapercebut. L’Acadèmia Sueca de les Ciències ha guardonat aquest dilluns el matemàtic i economista d’origen britànic Agnus Deaton amb el Premi Nobel d’Economia per la seva “anàlisi sobre el consum, la pobresa i el benestar”.

Ja el març de 2012, Agnus Deaton deia en un article titulat La vida en temps d’austeritat coses tan interessants com aquestes:

“Són bones notícies [que el diner no importa tant], i suposa també una advertència. L’advertència que els programes d’austeritat han de dissenyar-se per protegir els més desafavorits, perquè la pobresa pot arruïnar gran part del que li importa a la gent. Però si això s’aconsegueix, per més que la gent percebi l’austeritat amb enorme enuig, hi ha moltes menys raons per preocupar-se per la felicitat. La gent seguirà sent igual de feliç (o infeliç) que abans, potser es preocuparà una mica més, però no per això estarà més trista o més enfadada, i gaudirà igual de les seves vides. L’austeritat és dolenta –ja ho crec, que ho és-, però no té perquè destruir els nostres plaers diaris.”

Per desgràcia de tothom, els aplicadors de les polítiques d’austeritat no han fet gens de cas de les paraules de Deaton. L’austeritat s’ha convertit en austericidi, una arma de destrucció massiva usada contra les polítiques de protecció i desenvolupament social. Els més afectats han estat els sectors més vulnerables de la nostra societat, que a més s’han anat ampliant com a conseqüència de les mateixes polítiques aplicades. Per altra banda, lamentablement o en consonància, no han tocat ni de lluny els més rics. La redistribució de la riquesa, tant necessària en la forma d’una exigent política fiscal i del control ferri dels paradisos fiscals, ha estat desapareguda en l’acompanyament d’aquestes polítiques austericides.

Al meu entendre, és clar que calia una racionalització de les despeses. Això és imprescindible en qualsevol escenari econòmic. També és necessari acompanyar els pressupostos públics (estatals, autonòmics o municipals) amb les dosis d’imaginació suficient que permetin portar a terme polítiques actives sense un gran cost econòmic. Però veig clar que, en la qüestió sempre difícil de les proporcions i les prioritats polítiques, l’austeritat ha servit per despullar les iniciatives que volien reduir la desigualtat existent en la nostra societat. D’aquesta manera, les polítiques destinades a difuminar o, millor encara, a fer desaparèixer les fronteres econòmiques entre persones, han desaparegut de la carta d’activitats polítiques de les nostres administracions. Una llar d’infants és massa cara, un hospital és massa car, la llei de dependència és massa cara, l’educació és massa cara… La llista podria ser encara molt més llarga. I ens anem trobant, al capdavall, que allò que totes les persones necessitem (per això ho anomenem serveis bàsics) s’anava fent cada vegada més car perquè ens ho havíem de pagar de la butxaca, un cop privatitzat per “millorar-ne el rendiment econòmic”.

La desigualtat és el camp de batalla i les polítiques econòmiques han de contenir alternatives de creixement que es combinin, en el mateix pla d’actuació i d’importància, amb les polítiques de compromís social. L’austeritat és una elecció política que té contrapesos suficients i argumentats que s’han de tenir molt en compte a l’hora d’elaborar les polítiques públiques per als propers anys.

I sí, ja ho sé que avui hi ha les concentracions per al 9N.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s