Som-hi!!!!

Prendre la decisió de presentar una proposta de candidatura per a la confecció de les llistes electorals al Congrés del meu partit, el PSC, no és una cosa que es faci cada dia. Decidir-ho comporta iniciar el camí d’una gran responsabilitat que implica compromís i ganes de fer feina. És una feina que, durant uns dies, concentraré en la preparació de la candidatura però que, sempre, ha anat i anirà dirigida a contribuir a un impuls de canvi necessari en la nostra societat.

Posada a prendre decisions, m’ha semblat convenient activar d’una vegada per totes un bloc que vaig començar fa temps però que mai he utilitzat. Ara em sembla que en tinc el motiu i també la necessitat: escriure ajuda a ordenar les idees i posar negre sobre blanc el que es pensa obliga a organitzar i a travar els arguments, que no és poc. Tastaolletes com sóc, hi escriuré el que era l’objectiu inicial del bloc:  tot allò que em cridi l’atenció, per ser molt important o per passar desapercebut, i hi trobareu, sens dubte, les meves obsessions particulars i els meus desitjos.

M’ha agradat molt, per exemple, l’anada a la Fira d’Oficis del Montmell, farcida de productes molt diversos del poble mateix, i l’espectacle extraordinari del 3 de 9 amb folre que avui han executat impecablement els Nens del Vendrell, en la seva Fira de Santa Teresa. Dues experiències increïbles per als sentits, que us recomano totalment!

IMG_20151010_131307

20151011_134820

No m’han agradat gens, en canvi, algunes de les coses que han passat aquesta setmana i en les que m’entretindré una mica més, perquè s’han encadenat en una mena de crescendo de despropòsits.

Primera:  Fuita a Dow Chemical. Tot i que es va controlar ràpidament, aquest episodi és greu i cal una investigació en profunditat de les causes que el van provocar perquè no torni a succeir. També, al mateix temps, de les conseqüències que hagi pogut tenir, tant a nivell intern de l’empresa com de les possibles afectacions a l’exterior, a més de l’anàlisi rigorosa de les mesures de la xarxa de vigilància atmosfèrica i de les estacions properes que en formen part.

Segona: Monumental caos a l’AVE. A part de la recurrència d’episodis com aquest en ferrocarrils i de la molt millorable informació als usuaris, és preocupant la lamentable reacció dels governs de Madrid i de la Generalitat donant-se’n mútuament la culpa. Les actuacions relacionades amb la seguretat són crítiques, per necessàries, i han de ser un objectiu essencial per a les administracions públiques, sense limitar la coordinació a un ”és més culpa teva que meva”. Allò que cal en una infraestructura d’aquestes característiques és, com en tantes altres coses, una acció conjunta en la prevenció, el tractament i la repressió dels actes de sabotatge, com en qualsevol altre tema referit a la seguretat de les infraestructures comunes a diverses CCAA. Un cop més es posa de manifest la necessitat que es convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya, convocatòria que Iceta ha demanat insistentment. De forma incomprensible el president Mas, que la presideix, no l’ha convocada en cinc anys, ja que l’última Junta de Seguretat la va presidir el president Montilla. La coordinació és sempre imprescindible i, en aquests temes tan delicats, molt més necessària, més encara en un moment com l’actual en què les amenaces del terrorisme global no s’aturen.

Tercera: Simulacre de l’Exèrcit a Ascó i Vandellós. Parlant encara de seguretat, els catalans i particularment els de les comarques tarragonines hauríem de saber quin és el nivell real de seguretat de les nostres centrals nuclears. Hem de saber fins a quin nivell s’han adoptat ja les mesures de seguretat complementàries arran de Fukushima i quina és la situació de resposta d’aquestes instal·lacions davant de qualsevol tipus de risc de seguretat.

Les tres qüestions que he esmentat tenen com a denominador comú el fet que la seva afectació recau sobre una quantitat molt gran de persones. Tres problemes importants de seguretat que els nostres governs , entretinguts com estan en llançar-se trastos al cap, no sembla que tinguin prou en compte. Cal informació suficient del tractament adequat i coordinat d’aquests temes tan sensibles per a tots i totes i la responsabilitat de fer-ho recau en els governs que en tenen el control.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s